Share this comment
Fantastic piece, Michael. I'm sharing it with friends who'd enjoy reading this.
It reminded of this essay about Tiktok's enshittifcation: pluralistic.net/2023/01…
Riffing: I feel pressured to only take the stage when I have something aesthetically pleasing, interesting, or exciting to share. This is unsettling because it categorizes one's …
Fantastic piece, Michael. I'm sharing it with friends who'd enjoy reading this.
It reminded of this essay about Tiktok's enshittifcation: https://pluralistic.net/2023/01/21/potemkin-ai/
Riffing: I feel pressured to only take the stage when I have something aesthetically pleasing, interesting, or exciting to share. This is unsettling because it categorizes one's life into post-worthy vs not. Companies catering to female consumers tap into this insecurity. The other day I saw a blog post titled "Instagram-worthy Vacation Destinations."
I don't want an algo to design my life; I don't want to follow the Idols. So I ask myself, "If I'm not an Idol, does that automatically make me a Lurker?" As a result, I post and ghost. I avoid the platforms in an effort to avoid becoming a Lurker. Yet, I crave to be a part of the intimate circles you describe. But given the current state of social media, it seems this isn't possible without having to slog through the deluge of for-lurkers content.
Estic obligat a escriure en diversos idiomes perquè: 1. A la majoria de la gent dels Estats Units se'ls ha rentat el cervell perquè cregui que els jueus són la seva salvació; i 2., el seu anglès és una merda i no poden romandre en silenci el temps suficient per escoltar o veure el que òbviament passa al seu voltant . . . El judeomessianisme fa gairebé dos mil anys que escampa entre nosaltres el seu missatge verinós. Els universalismes democràtics i comunistes són més recents, però només han reforçat la vella narrativa jueva. Són els mateixos ideals.
Els ideals transnacionals, transracials, transsexuals, transculturals que aquestes ideologies ens prediquen (més enllà dels pobles, races, cultures) i que són el sosteniment diari de les nostres escoles, als nostres mitjans de comunicació, a la nostra cultura popular, a les nostres universitats, i sobre al nostres els carrers han acabat reduint la nostra identitat biosimbòlica i el nostre orgull ètnic a la seva mínima expressió.
Els banquers jueus han inundat Europa amb musulmans i Amèrica amb escombraries del tercer món . . . L'exili com a càstig per als que predicen la sedició s'hauria de restablir dins el marc legal d'Occident . . . El judaisme, el cristianisme i l'islam són cultes a la mort originats a l'Orient Mitjà i totalment aliens a Europa i als seus pobles.
De vegades ens preguntem per què l'esquerra europea es porta tan bé amb els musulmans. Per què un moviment sovint obertament antireligiós es posa del costat d'una religiositat ferotge que sembla oposar-se a gairebé tot allò que l'esquerra sempre ha pretès defensar? Part de l'explicació rau en el fet que l'islam i el marxisme tenen una arrel ideològica comuna: el judaisme.
Cap país segueix el seu propi curs en aquesta invasió perquè és una agenda política liderada per l'ONU i impulsada pels jueus i els seus titelles (polítics). La majoria de la gent simplement no sap ni entén que aquesta és una agenda política. Tanmateix, alguns aconsegueixen entendre que els polítics estan treballant deliberadament per importar musulmans i substituir gent, però això és tot, són com un ordinador que no pot funcionar perquè el programa no ho permet. Els nacionalsocialistes van venir a alliberar París, nosaltres no el vam destruir.
https://cwspangle.substack.com/p/pardonne-mon-francais-va-te-faire